Cent anys al carrer de l'Olivera

Tres generacions

El Conrad hi pasta des dels setze anys, i fa 46 anys que porta el forn: és la tercera generació. De jove treballava de nit, braç a braç amb el seu pare, amb processos industrials, en un forn petit i amb farines que no sabia d'on venien.

«O t'espaviles o tanques»

L'arribada del pa precuit industrial ho va canviar tot, i el Conrad ho va tenir clar: «O t'espaviles o tanques». Va decidir aprendre de nou els processos artesans del pa. «M'ha donat moltes satisfaccions i he arribat on volia arribar», diu.

«Jo no he inventat res», insisteix. Ha après de mestres, i el més important va ser el seu amic francès Jérôme Foulquier, que li va ensenyar les tècniques. També admira el forner francès Raymond Calvel. Dels seus viatges a França en va portar la recepta del cavallers, una tourte de meule de farina molta a la pedra i molta massa mare líquida, que Barcelona Singular va anomenar «l'obra mestra del Conrad Serra».

Un punt de trobada

Al taulell hi ha la Puri. «Intentem donar la millor atenció», diu el Conrad, perquè és important per al barri: «És un lloc de cohesió social».

El 2015 el forn era un dels 28 de la Ruta del Bon Pa de Barcelona.

Els propers cent

El relleu ja té nom. El Yoster, que fa vint anys que treballa a l'obrador, continuarà el forn quan el Conrad es jubili. «Encara que no sigui de família, ell continuarà i continuarem fent pa», diu el Conrad. «De fet, és com si fos família.»

«El saber fer és per compartir-lo, no per quedar-te'l.»